Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
dret eivissenc
Dret balear
Dret especial vigent a les Pitiüses, contingut al llibre tercer de la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals diferents dels menorquins en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol, derivat de les consuetuds que s’han mantingut malgrat una…
Josep Egozcue i Cuixart
Medicina
Metge i genetista.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i acadèmic numerari…
Costa Rica 2012
Estat
En el balanç de dos anys de mandat, la presidenta, Laura Chinchilla, va mostrar l'èxit del seu govern per aconseguir l'estabilitat econòmica en un context de crisi internacional, tot i les dificultats per equilibrar les finances del país a causa de la crisi fiscal Malgrat això no va obtenir l'aprovació parlamentària per la reforma fiscal que pretenia augmentar la recaptació, amb la intenció d'assegurar el finançament de l'educació pública i de la seguretat social, els dos capítols de despesa pública que requerien més atenció A més, el ministre de finances i arquitecte de la…
Vicent Carbonell i Valor
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…
, ,
La consolidació dels serials en català. Panoràmica i balanç
Els protagonistes d’ El cor de la Ciutat , sd TVC El 10 de gener de 1994 Televisió de Catalunya TVC va estrenar Poble nou , i el seu èxit marcà el naixement d’un nou gènere de producció pròpia, el serial televisiu, que s’ha consolidat com el producte estrella de la ficció catalana Estructurat en capítols de trenta minuts, programats a la franja de sobretaula en dos blocs, i destinat a un públic ampli i familiar, no estrictament femení, el serial català marca un punt d’inflexió tant en la programació com en la producció de ficció pròpia de la televisió autonòmica D’acord amb la voluntat de…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
Rafael Gayano i Lluch
Historiografia catalana
Funcionari municipal, poeta, autor teatral i folklorista.
Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del Gremi de…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e…
Joan M. Vives i Boter

Joan M. Vives i Boter
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la Congregació del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina