Resultats de la cerca
Es mostren 3089 resultats
Yakup Kadri Karaosmanoglu
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat
Eudald Xuriguera
Història
Dirigent obrer.
Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu
Cristóbal de Moura
Història
Política
Polític portuguès al servei de Castella.
Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12
Adam Rapacki
Història
Política
Polític polonès.
Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit
Antonio María Fabié
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític andalús.
Residí a Madrid des del 1860 i fou redactor en cap del diari conservador “El Contemporáneo” 1861 Membre del partit moderat, ocupà càrrecs públics fiscal del deure públic 1865, conseller d’estat 1877 i ministre d’ultramar 1890-92, i fou corresponsal del “Diario de Barcelona” 1865-90 És autor d’algunes obres filosoficohistòriques i de Mi gestión ministerial respecto a Cuba 1898
Ruy Barbosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor brasiler, diputat liberal i ministre de finances (1889).
Exiliat a Anglaterra durant els governs totalitaris de Manuel Fonseca i Floriano Peixoto, tornà al seu país en restablir-se la constitució, i hi ocupà novament càrrecs governamentals Autor de Cartas da Inglaterra, recull d’articles publicats a l’exili, i de diverses obres relacionades amb la seva activitat política És considerat al Brasil com un clàssic de la llengua
Miguel de La Grua-Talamanca y Branciforte
Història
Noble sicilià d’origen català.
Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte
Pere Bové
Història
Polític.
Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat
desestalinització
Política
Nom amb què és conegut el procés polític de depuració de dirigents estalinistes seguit en estats socialistes.
S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina