Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Jordi Truyols i Dezcallar
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
D’origen noble, el 1958 s’ordenà de prevere i l’any següent fou nomenat custos de la seu El 1974 rebé el títol de canonge honorífic Com a investigador, publicà diversos articles en el BSAL , Estudios Lulianos i Hidalguías Ordenà i catalogà l’arxiu de Son Vida Formà part de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lulliana Entre les seves obres destaquen, Fiestas con que la ciudad de Palma celebró la exaltación de Ramón Despuig Martínez de Marcilla, al magisterio de Malta, el año 1737 1952, “Fiesta caballeresca en el Borne”, BSAL 1972 i “La baronía de Vallmoll”, BSAL 1979
Alejandro Sánchez Baena
Caça
Caçador esportiu.
Aficionat a la caça menor, destaca en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting Des de l’any 2006 presideix el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, al qual representa en les competicions Són moltes les vegades que ha pujat al podi tant en el Campionat de Catalunya com en la Copa Generalitat, d’ambdues modalitats L’any 2008 guanyà la Copa d’Espanya de compak sporting i el Gran Trofeo Ciudad de Almansa Formà part de l’equip Catalunya que es proclamà campió del món per clubs de recorreguts de caça 2005
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
Tomàs Feliu Rius
Esports aeris
Pilot d’aerostació.
Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts
Mireia Barrera

Mireia Barrera
© Cor Madrigal
Música
Directora de cor.
Formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, estudià direcció coral a Namur Bèlgica, amb Pierre Cao Des del 1993 dirigeix el Cor Madrigal de Barcelona Ha estat titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar 2001-03 i del cor de l’orquestra Ciudad de Granada, del qual és fundadora 2004-05 El setembre del 2005 assumí la titularitat del Coro Nacional de España, càrrec que ocupà fins al 2010 Fou professora de Direcció Coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya 2002-05 L’any 2014 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura
Joaquín Ponce de León-Cabrera y de Láncaster
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706
Antoni-Joan Riera
Escultura
Escultor.
Treballà al Principat, i el 1612 a Valladolid, on féu diverses obres El 1615 residia a Madrid, on féu les fonts de la placeta de San Salvador desapareguda el 1753 i la de la Puerta del Sol 1625-29, desapareguda al s XVIII i coneguda per gravats De retorn a Catalunya treballà al seu taller d’Arenys de Mar, fent obres per a Llavaneres, Arenys de Munt, etc Assolí un gran renom, del qual són bones proves el sepulcre dels marquesos de Poza església de Sant Pau, Palència i el dels marquesos de Santa Cruz El Viso, Ciudad Real
Ramon Igual
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Gravador i estampador.
Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798
Mercè Roca i Roumens
Arqueologia
Arqueòloga.
Professora a la Universitat de Granada 1979-88 i, des del 1989, catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, se centrà en l’estudi de la ceràmica romana sigillada Dugué a terme excavacions a Andújar Jaén, 1979-95, al teatre de Tarragona 1981-84, a la ciutat iberoromana de Granada 1985-89 i a la ciutat romana de Pollentia Mallorca 1992-95 Publicà La sigilata hispánica producida en Andújar Jaén 1976, El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada 1988 i Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà 2011, entre d…
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina