Resultats de la cerca

Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions

Collaborà en Destino , La Vanguardia , Diari de Girona , Serra d’Or , etc És autor d’obres de teatre Quasi un paradís , 1951, amb J Oliver Multiplicando por cero , 1957, poesia La inútil aventura , 1986, i novella El río en llamas , 1954 El evangelio según Joan Basté , 1978 La pell del pit , 1983 Les aventures d’en Guillem Tell i Grevolosa , 1986 Espàrtac , 1987 El gran amuntegament , 1987, a més de contes i traduccions Destacà també en l’àmbit de les arts gràfiques

Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant

Després del primer títol, Bernardo y el gigante , edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats —Carner, Riba— i afermà el prestigi d’artistes com Barradas, Junceda, Obiols, Llaveria, Opisso i Callicó Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud, fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey Barcelona, 1909 - Barcelona, 20 de març de 2006, advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola

Conreà la novella neorealista O Caminho fica longe ‘El camí és lluny’, 1943 L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior Mudança 1949, i els contes A face sangrenta 1953 El seu primer èxit fou Aparição 1959 Alegria breve 1965, Nítido nulo 1971, Signo sinal 1979 i Para sempre 1983 són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud Escriví assaigs notables Espaço do invisível I , 1965 i Invocação ao meu corpo , 1969 i un diari Conta-corrente, 1980-83

Fill del filòsof Frédéric Paulhan, el 1920 esdevingué secretari de la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director del 1925 al 1940 Membre de la Resistència intellectual durant la Segona Guerra Mundial, fundà la publicació clandestina Les lettres françaises 1941 La seva obra, alhora concisa i paradoxal, es compon d’assaigs crítics i contes enigmàtics Le guerrier appliqué 1915, Les fleurs de Tarbes 1941, Clef de la poésie 1944, Causes célèbres 1950 Obtingué el Grand Prix de literatura de l’Académie Française

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Ofereix un regionalisme sublimat els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats En els contes d' El llano en llamas 1953 la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp En Pedro Páramo 1955, intensifica la interiorització de la realitat externa és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic

Bisbe de Žemaičiu, escriví diverses obres en una prosa realista, didàctica i d’un gran dinamisme Cal esmentar-ne Vaiku knygelé ‘Llibret per a nois i noies’, 1868, Paaugusiu žmoniu knygelé ‘Llibre per a adults’, 1868, Palangos Junzé ‘Josep de Palanga’, 1863, recull de contes, i la seva obra mestra, Antano Tretininko pasakojimas ‘El conte d’Antanos Tretininkas’, 1872 Cal fer esment també de Žemaičiu vyskupysté ‘Història del bisbat de Žemaičiu’, 1848 i Živatai šventuju ‘Vides de sants’, 1858-68

El seu llibre Digte ‘Poemes’, 1872 representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic Algunes de les seves novelles tracten temes de la mar, com Lars Kruse 1879 Altres obres seves són Doempede melodier ‘Melodies mudes’, 1875, Sange ved Havet ‘Cants de la mar’, 1877 i Venezia 1877 Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novella autobiogràfica