Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
batiport
Transports
En els vaixells de guerra, cadascuna de les peces que formen els costats horitzontals de les portelles dels canons.
quiosc
quiosc al parc de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Petit temple o pavelló, generalment obert de tots costats, que hom construeix en un jardí com a element decoratiu.
Els primers quioscs aparegueren al s XVIII per obra de la moda orientalitzant del moment
piló
Art
Construcció massissa, de quatre costats i un poc atalussada, que servia de portalada dels temples en l’art egipci.
subcontrari | subcontrària
Matemàtiques
Dit de dos triangles semblants que tenen un angle comú i els costats oposats a aquest angle no paral·lels.
fórmula d’Heró
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la superfície S d’un triangle a partir, únicament, dels seus costats a, b, c.
La fórmula és on p = 1/2 a+b+c és el semiperímetre del triangle L’extensió al cas del quadrilàter és la fórmula de Brahmagupta
comtat de Sponheim
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, creat al segle X a ambdós costats del Mosel·la.
A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg
bordó
Transports
Part de l’obra viva d’una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del buc i que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que el cops que es donin als costats afectin el gruix del folre.
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…