Resultats de la cerca
Es mostren 2982 resultats
Ioannis Metaxàs
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…
Josep Ramoneda i Puiggròs
Urbanisme
Cartografia
Cartògraf i urbanista.
Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i…
Chester Bomar Himes
Literatura
Escriptor nord-americà.
El 1929 fou condemnat a vint anys de presó per atracament, dels quals en complí set En aquest temps començà a escriure literatura de protesta contra el racisme El 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques ambientades en els guetos negres, especialment Harlem En aquestes novelles creà dos personatges de gran èxit els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digger Jones Posteriorment s’installà definitivament al País Valencià Entre les seves obres cal esmentar If He Hollers Let Him Go 1945, The Third Generation 1954, Run, Man, Run 1966 i l’autobiografia The Primitive 1955
El Dia de Baleares
Periodisme
Diari fundat a Palma el 1981 a partir de l’empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes.
El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16 000 exemplars El 1988 arribà a un acord amb Diario 16 , dirigit per Pedro J Ramírez i adoptà la denominació de El Día 16 fins el 1993 en què, coeditat per El Mundo també dirigit per Ramírez fou editat amb el nom de El Día de El Mundo de Baleares En aconseguir l’editora de El Mundo la majoria de les accions de Rey Sol 1997, esdevingué definitivament una de les edicions regionals d’aquest diari El Mundo - El Día de Baleares En el període 2006-2007 tingué una difusió mitjana de 20 930
Aliança d’Intel lectuals per a la Defensa de la Cultura
Associació creada a València cap al 1934.
Nasqué com a filial de l’AEAR Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios UEAP Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, “Cuadernos de Nueva Cultura” La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la…
Francesc Marcet
Economia
Empresari constructor.
El 1906 emigrà a Xile Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna
bisbat de Pallars
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
Nikolaj Platonovič Ogarjov
Història
Literatura
Assagista i revolucionari rus.
Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…
carregador
Electrònica i informàtica
Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució un o més programes prèviament assemblats o compilats.
La missió pròpia d’un carregador és la de llegir els programes en forma de mòduls objecte en un suport d’entrada o memòria auxiliar, d’establir enllaços entre ells, d’assignar-los memòria, de tractar l’estructura dels segments amb superposició o sense, etc De vegades es distingeix entre muntador i carregador quan els programes s’enllesteixen en dues etapes la primera, d’edició muntatge , possiblement incompleta la segona, immediatament prèvia a la càrrega, enllesteix del tot l’edició i carrega definitivament el programa en la memòria principal La sortida d’un muntador o…
Ramon de Sentmenat i de Mercader
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina