Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
jutjat de districte
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un districte o agrupació d’uns municipis pertanyents a un mateix partit judicial regit per un jutge de districte.
A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital
místic
Cristianisme
Dit del llibre litúrgic que aplegava texts de la missa i de l’ofici en un volum.
Pròpia de la litúrgia visigòtica, la denominació passà, al segle XI, de Catalunya a l’interior de la península Ibèrica i es mantingué a Toledo fins al segle XVI, que la utilitzà el cardenal Cisneros per a l’edició del missal mossàrab Missale mixtum
Germinal
Setmanari
Setmanari àcrata de Sabadell, que s’autodenominà socialista (1904).
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical
xarel·lo
Agronomia
Enologia
Raïm blanc dolç, produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.
És una de les varietats utilitzada en l’elaboració de xampany Denominat també pansa , pansal , pansalet i cartoixà , és important al Camp de Tarragona i al Penedès La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
bosser | bossera
Oficis manuals
Persona que fa bosses.
Antigament, els bossers eren menestrals que feien o venien bosses de roba o pell a Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels Mercers hom incloïa també sota aquesta denominació els guanters i els aluders A Mallorca, confeccionaven bosses de malla d’argent
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
comtat de Salces de Ebro
Història
Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l’entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo.
La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari Salces, Santander El seu net i tercer titular Ricard Conde i Rosales , ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d’Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Izquierda Republicana
Política
Partit polític espanyol de la Segona República, fundat per l’abril del 1934 amb la unió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicalsocialistes de Marcel·lí Domingo i l’ORGA de Casares Quiroga.
El seu òrgan fou el diari Política , i el 1935 pactà amb la Unión Republicana de Martínez Barrio i amb el Partido Nacional Republicano de Sánchez Román El grup català, per diferenciar-se d’Esquerra Republicana de Catalunya, adoptà la denominació de Partit Republicà d'Esquerra