Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Baltimore
Família de nobles anglesos colonitzadors de l’Amèrica del Nord.
Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill Cecil Calvert…
Castell d’Espitlles (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada “el Castell…
Força de Fullà
Art romànic
Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de Berenguer d’…
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el…
ducat de Somerset
Història
Títol anglès concedit el 1443 a John Beaufort (mort el 1444), quart comte de Somerset.
El 1448 fou concedit de nou al seu germà Edmund Beaufort mort el 1455, comte de Dorset i cinquè comte de Somerset, cap de la facció dels Lancaster Revertí a la corona a la mort 1471 del seu fill Edmund Beaufort Enric VIII el concedí de nou el 1525 al seu fill illegítim Henry Fitzroy mort sense fills el 1536 Finalment fou atorgat el 1547 a Edward Seymour , germà de la reina Joana Encara és portat pels seus descendents El comtat de Somerset fou concedit per primera vegada el 1141, per la reina Matilde I, al normand William de Mohun mort vers el 1155, que no fou reconegut pel rei…
Castell de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’any 1117,…
Castell de Vicfred (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098 Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred, com és el cas del testament…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
xerif
Islamisme
Títol (en àrab šarīf, ‘noble’) donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī.
Els xerifs, que sovint es distingeixen per un turbant verd des del segle XIV, gaudeixen d’extensos privilegis als països islàmics A vegades hom utilitza el títol de sayyid ‘senyor’ com a sinònim
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina