Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Benet Vilamitjana i Vila
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’uns petits negociants, i cursà els estudis al seminari de Vic, entre el 1825 i el 1835, i un any a Roma Ordenat de prevere el 1836, exercí un quant temps la vida parroquial, però aviat fou nomenat professor i vicerector del seminari de Vic Fou amic d’Antoni Maria Claret i d’altres destacats eclesiàstics vigatans El 1854 passà de canonge magistral a la Seu d’Urgell, i fou nomenat bisbe de Tortosa el 1861 Allà es remarcà sobretot per l’impuls que donà a la reorganització de les religioses de la Consolació, per a les quals féu contruir el noviciat també féu edificar el Collegi de Sant…
Rafael Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne , reeditat el 1679
Bernat Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric
Joan Vila
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l’estudi general de Barcelona Fou nomenat bisbe de Vic al febrer del 1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic Morí al setembre del mateix any
Antoni Vidal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu
Albert Vidal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Franciscà, tingué fama com a orador, i publicà diversos sermons 1783, 1784, 1793 i 1797 Deixà inèdit un Diccionari català , conservat a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…
Joan de Vic i Manrique de Lara
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Lluís de Vic i Ferrer Estudià a València i a Salamanca Com el seu avi, Jeroni de Vic i de Vallterra, fou ambaixador de Felip II de Castella a Roma Bisbe de Mallorca 1573-1604, continuà la reforma tridentina i celebrà sínodes el 1588, el 1589, el 1593 i el 1597 Publicà un Ritual el 1601 Reparà l’hospital general i pagà la portada principal de la catedral de Mallorca Arquebisbe de Tarragona 1604-11, celebrà el concili de 1607-08 Seguint la tradició familiar, donà al monestir de la Murta, a Alzira, un tresor en objectes litúrgics, i hi fundà la biblioteca el 1594
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Agustí Valls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina