Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Clément Eugène Jean Maurice Cocteau
Música
Escriptor francès.
Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le…
Mathis Lussy
Música
Teòric suís.
Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els seus…
Sultan Ismail Gadžibekov
Música
Compositor àzeri.
Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de…
Roland-Manuel
Música
Compositor, crític i musicòleg francès, de nom real Roland Alexis Manuel Lévy.
Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les…
Pavellons de la Finca Güell

Aspecte exterior dels pavellons de la Finca Güell
© Maria Rosa Ferré
Conjunt arquitectònic de dos edificis, la casa del porter i les cavallerisses, construïts per Antoni Gaudí entre el 1884 i el 1887, dins la Finca Güell, a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona.
La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…
Alfons Pérez i Plaza
Escultura
Escultor.
Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març 1968 S’…
José Camón Aznar
Art
Historiografia
Literatura
Historiador, crític d’art i escriptor.
Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i assaigs de…
Tomàs Buxó i Pujadas

Tomàs Buxó
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor.
Reconegut solista, impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona de la qual fou sotsdirector Creador d’una obra que inclou la música de cambra, les cançons i les peces per a piano, les seves composicions pedagògiques són força conegudes actualment Entre aquestes cal incloure el Método de solfeo , la Técnica del piano i Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos Insert en una estètica d’ascendència romàntica amb llenguatge musical postlisztià, del conjunt de la seva obra sobresurten les Dues sonates per a piano , la Petita suite per a quintet de corda i…
,
Agustí Español i Viñas
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…
Jean Cayrol
Literatura francesa
Escriptor francès.
Predecessor de Samuel Beckett i del “nouveau roman” La seva obra inicial s’inserí en l’estètica surrealista per passar, posteriorment a ésser més intimista i basar-se en les seves vivències personals En poesia escriví Le hollandais volant 1936, Poèmes de la nuit et du brouillard 1945, Poésie-Journal 1969-80, Poèmes clefs 1985, etc En el camp de la novellística, entre d’altres, és autor de Je vivrai l’amour des autres 1947-50, Le froid du soleil 1963, Histoire d’une prairie 1969, Histoire de la mer 1973, Histoire du ciel 1979, Exposés au soleil 1980, Une mémoire toute fraîche 1984 Escriví…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina