Resultats de la cerca
Es mostren 2939 resultats
Agustí Peris de Vargas
Futbol
Pioner del futbol i el beisbol a Catalunya.
Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike
Albert Balagué Acebrón
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
S’inicià a l’HC Esplugues i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, on estigué cinc temporades Ja com a sènior, jugà cinc temporades al Vigo Stick 2003-07, una al Benfica portuguès 2007-08 i dues a l’Igualada 2008-10 Fou internacional juvenil, júnior, sub-23 i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa júnior 2001 i una Copa de les Nacions 2005
Eduard Barbany Pujol
Handbol
Jugador d’handbol.
Des de petit estigué lligat al BM Granollers, amb el qual competí dels anys quaranta al principi dels seixanta, tant en la modalitat d’onze jugadors com en la de set En la modalitat de set jugadors, guanyà les tres primeres Lligues espanyoles 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Com a jugador d’handbol d’onze fou dues vegades campió d’Espanya 1956, 1959 i dues vegades campió de Catalunya 1956, 1959
Lluís Franco i Salinas
Pintura
Pintor i aquarel·lista.
Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere
Joan Esteva i Casal
Arts decoratives
Pintura
Decorador i pintor.
Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos
Wenceslao Carrillo
Història
Polític.
Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres
Miquel Socias i Caimari
Història
Polític liberal.
Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista Pel gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902 Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors
Salomó
Cristianisme
Bisbe d’Elna.
Succeí Venedari, poc després del 825, i fou bisbe abans de Ramnó, que ja ho era el 836 no pas després d’ell, com es deia De Salomó resten poques dades estigué de part de l’emperador Lotari, rebellat contra el seu pare, Lluís el Piadós, juntament amb l’arquebisbe de Narbona Anà a veure l’emperador a Cluny el 834, i n'obtingué un precepte per a la seva església d’Elna
Francesca Pallarès i Salvador
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Istituto Internazionale di Studi Liguri de Bordighera i, a partir del 1978, n'obtingué la direcció Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite 1965, Las excavaciones de la Plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino 1969, La topografia e le origini di Barcellona romana 1970
Fortalesa de Torrelles (Tarrés)
Art romànic
Aquesta fortificació estigué situada a la quadra de Torrelles, que ha donat el nom a un sector del terme, a llevant del poble Se’n té una única notícia, de l’any 1151, en què Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, senyors de Tarrés, varen donar a Pere de Malacara i la seva muller Dolça la quadra de Torrelles, al terme del castell de Tarrés, on havien de bastir una força
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina