Resultats de la cerca

El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili  i Joaquim

És autor de diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia Publicà també les novelles històriques La perla de Alcúdia 1854, sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI 1862 i Destrucción de Pollentia 1863

Fou catedràtic 1872 i degà 1889 de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía València 1874 i Recuerdos de lírica València 1899

Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar…

Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca

Treballà sobretot a les comarques del Garraf i del Penedès Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola 1949, El poblamiento ibérico del Penedés y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí 1953 i la cova del Batlle Vell de Pontons 1953-54

Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i hagué d’…

Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics