Resultats de la cerca
Es mostren 3785 resultats
nimfeu
Art
A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica, de forma rectangular o el·líptica, o també absidal, amb fornícules i columnes, que en algunes ciutats de l’Àsia (Milet, Efes, Antioquia) i de Roma excel·lí per una veritable fastuositat escenogràfica.
Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals —exteriors o interiors— de les grans villes a Tívoli, Frascati, Roma, etc
Carabaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajuña, prop d’Aranjuez.
En són conegudes les fonts d’aigua mineromedicinal aigua de Carabaña , que conté una gran quantitat de sulfats, sobretot sòdic, magnèsic i càlcic, que li confereixen acció purgant
el Ritort
La vall de Ritort des del coll d’Ares, al terme de Molló (Ripollès)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la vall de Camprodon (Ripollès), afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual s’uneix a Camprodon.
Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort o deus d’en Sitjar , dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló
Alcossebre
Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Calcidi
Història
Literatura
Hel·lenista hispanoromà.
Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina
Lurda de la Nou
Vista del santuari de Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts
division
Música
Terme usat a Anglaterra durant el segle XVII per a designar una tècnica de variació, molt lligada a la pràctica de la improvisació, consistent en la repetició d’una seqüència de notes, generalment de tessitura greu i valors llargs (ground), sobre la qual un o diversos instruments melòdics despleguen tota mena de figuracions, en notes de valor més breu.
Una de les principals fonts d’informació sobre el gènere és el llibre The Division-violist or An Introduction to the Playing upon a Ground Londres, 1659, de Christopher Simpson
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al s XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries
Vilamanya
El nucli de Vilamanya, dedicat a l’agricultura
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (1200 m alt.) del municipi de Queralbs (Ripollès), dins la parròquia de Fustanyà.
Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb Són molt notables les fonts de Vilamanya , que porten l’aigua al torrent del Barnit
Jacques Bacot
Etnologia
Geografia
Geògraf i etnòleg francès, especialista en civilitzacions asiàtiques.
Explorà el curs dels rius Yangzi i Mekong a la Indoxina 1907, descobrí les fonts de l’Irauadi a Birmània 1909 i convisqué amb diversos pobles tibetans 1913-14 1930-31