Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Enric Pla i Ballester
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia 1980…
cova de les Meravelles
Cova
Cova del municipi de Gandia (Safor), que conté un notable jaciment del Paleolític superior.
Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d’epigravetianes Després del Paleolític, la cova presenta materials fins a l’època del vas campaniforme Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a Gandia Els…
Pere Ponç
Música
Orguener alemany establert a València.
" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i-sis pams i…
Club Natació Igualada
Esport general
Club poliesportiu d’Igualada.
Fundat l’any 1934, la seva activitat principal és la natació i el waterpolo Els primers anys també practicà esports com bàsquet, atletisme, excursionisme, escacs i tennis de taula El seu primer nedador destacat fou Josep Prats, que guanyà la Travessa del Port de Barcelona 1940 i el Campionat de Catalunya dels 1500 m lliure 1944 El 1948 absorbí el Club Atletismo y Baloncesto Igualada CABI Poc després creà les seccions de pesca i de tir amb arc El 1969 adquirí els terrenys de can Macià i el 1978 inaugurà la piscina de la Torre de Recasens El 2009 es traslladà al nou centre esportiu municipal…
Ramon Julián Puigblanqué

Ramon Julián Puigblanqué
Arxiu R. Julián / Maria Alba Capdevila
Escalada
Escalador, conegut amb el nom de Ramonet.
Soci del Grup Excursionista Manlleu, fou campió de Catalunya juvenil d’escalada esportiva Ha realitzat nombroses vies entre el vuitè i el novè grau de dificultat, entre les quals destaquen La Rambla, 9a+ Siurana, 2003 Directa Open your mind, 9a+ Santa Linya, 2008 The Crew, 8c+ Rifle, EUA, 2011 Amistad, 8c Rodellar, 2009, i Malsoñando, 8c Gandia, 2006 Es proclamà campió d'Espanya 2012-16, d’Europa 2004, 2010 i del món 2007, 2011, i guanyà la Copa del Món 2010, en la qual pujà al podi en trenta-tres proves entre el 2001 i el 2011 Fou guanyador del prestigiós Rock Màster en cinc ocasions,…
vall de Perputxent
Subcomarca històrica del Comtat, d’uns 50 km2, que constituí una comanda de l’orde militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent.
És ubicada entre la serra de Benicadell 1 027 m alt i l’alt de la Creu 820 m alt al N, les muntanyes de Planes serres del Cantalar i de l’Albureca, 765 m alt al S, i la serra de la Safor 1 011 m a l’E, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d’Alcoi, que s’ha obert pas pels congosts de l’Orxa i de Vilallonga Aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner tren dels anglesos que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi 1890 La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés 1958 La vall de Perputxent comprenia…
Carles Planell i Viñals
Art
Artista plàstic.
Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina