Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
terrerola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que té les parts superiors de color ocraci pàl·lid amb llistes fosques molt marcades i les inferiors de color blanc ocraci.
Habita en terrenys oberts i estepes a tota la península Ibèrica, llevat de la franja cantabropirinenca, i a Occitània, Itàlia, el SE d’Europa i les Illes mediterrànies
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
ocell sedós
ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
hiloquer
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils de la família dels suids caracteritzat pel pèl, llarg i espès, i pel fet de tenir, sobretot els mascles, els ullals molt desenvolupats.
És vegetarià i habita en grups, formats com a màxim per 20 individus, tots mascles o bé femelles i joves És típic de les selves de l’Àfrica central
potto
Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
urubú
urubú
Dennis Church (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids, de 60 cm de llarg i 130 d’envergadura, que és de color negre, amb el cap i el coll nus i de color bru rogenc.
És omnívor, i s’alimenta preferentment de carronya, petits mamífers i ous i cries d’ocells Habita al continent americà, des del S dels EUA fins a l’Argentina
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans