Resultats de la cerca

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”

El 1809 la Junta li annexà la grandesa d’Espanya a favor de la segona titular i neboda del primer, María Vicenta Moñino y Pontejos, la qual, en heretar el marquesat de Casa Pontejos, hagué de cedir el comtat al seu nebot José María de Castillejo y Moñino, els descendents del qual encara el conserven

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet

Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi

Al s VIII designava els caps militars de les campanyes contra els ainus, però quan Minamoto no Yoritomo obtingué l’hegemonia 1192, el shōgun esdevingué el sobirà de fet, amb caràcter hereditari, i presidí el bakufu, mentre l’emperador retenia la sobirania formal Hi hagué tres dinasties shōgunals els Minamoto, els Ashikaga i els Tokugawa

Fill de Lluís I i de Maria Pia de Savoia Durant el seu regnat hi hagué diverses revoltes a Porto el 1891, i a les colònies després de la del 1906 permeté la dictadura de João Franco, que augmentà l’oposició republicana Morí assassinat, ell i el príncep hereu Lluís Felip, en una revolta

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve

L’existència d’aquest castell és dubtosa Tanmateix, el topònim, d’origen aràbic i que significa “castell del senyor”, fa pensar que potser hi hagué una fortalesa a Castrocit en època islàmica o tal vegada ocupada per mossàrabs, avui del tot desapareguda El primer esment del lloc de Castrocit és de vers l’any 988