Resultats de la cerca

Es mostren 9967 resultats

campana

Secció d’una campana

Música

Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.

La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…

Gran enciclopèdia catalana

Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs

Espeleòlegs de l'Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs a l'interior de l'avenc d'en Roca (1908)

Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs / Lluís Montans

Excursionisme

Entitat excursionista de Barcelona.

Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El 1906 alguns…

Esportpèdia

sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)

Astronomia

Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.

Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…

Gran enciclopèdia catalana

Reina Maud

Alineació muntanyosa de l’Antàrtida, a l’extrem interior de la barrera de Ross.

Altitud màxima 4 070 m, al mont Nansen

Gran enciclopèdia catalana

Antsirabé

Ciutat

Ciutat de Madagascar, a la província d’Antananarivo, a l’altiplà interior (78 941 h [1975]).

És un centre administratiu i econòmic d’un territori de bons sòls volcànics arròs, fruita tropical, tabac, cotó, cacauets, amb indústries derivades de l’agricultura cerveseries, elaboració de tabac, teixits Estació termal i d’estiueig Hi ha jaciments importants de pegmatites Aeroport

Gran enciclopèdia catalana