Resultats de la cerca

Conreà des de ben jove la poesia de sentiment religiós i publicà un gran nombre de composicions en diaris i revistes de Barcelona, Figueres, Vic, Mataró, Lleida, Girona i Perpinyà N’incorporà una selecció a “Lectura Popular” 1918

Amb Joel López fou campiona d’Espanya júnior 2006 i jove 2009 Des del 2009 balla amb Guillem Pascual en categoria adult i ha guanyat el campionat d’Espanya 2010 Ocupen el lloc 31 del rànquing mundial 2011

Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1942 Fou molt hàbil i vistós amb la muleta Es distingí, també, en la sort del descabello

És ben visible quan el carpòfor és jove En estendre's el capell, es trenca i resta formant una mena de teranyina poc visible a la part superior del peu i al marge del capell És típica dels cortinaris

De jove representà un cert immoralisme estètic, però després passà a una actitud religiosa Entre les seves obres cal ressenyar Huset med de gamla frökarna ‘La casa de les velles damiselles’, 1918 i Silfverstååhl en cinc volums, 1910-13

Pioner de la jove cinematografia algeriana i director dels noticiaris oficials, ha dirigit Le vent des Aurès 1965, Hassan Terro 1967, Décembre 1972 i Chronique des années de braise 1975, que obtingué la Palma d’Or al festival de Canes

Representant d’un Romanticisme nòrdic vinculat a una visió nacional de la cultura popular i hostil a les actituds naturalistes i racionalistes Escriví, entre altres obres, Ungt Folk ‘Gent jove’ 1893, Flaggermusvinger ‘Ales de voliac’, 1895 i Herman Ek 1923

Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

Es formà com a violinista i director d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal El 1955 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa —com a principal director entre el 1957 i el 1961— i el 1961 fou el director més jove de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou titular en 1963-88 Posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Londres —com a principal director entre el 1967 i el 1979 i com a president a partir del 1990—, de la Jove Orquestra de la Unió Europea, des del 1994, i de l’Orquestra Simfònica de Boston —com a…