Resultats de la cerca

Jugà sempre al Reial Club de Polo de Barcelona Amb el seu club aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Fou jugador de la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí la medalla de bronze Presidí la federació espanyola 1972-81 i fou vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol

Com a jugador del Club Esportiu INEF de Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2007-10 i en diversos torneigs internacionals de les modalitats clàssica, sala i de platja Fou entrenador de l’equip femení del mateix club 2007-09 i de l’equip masculí de la selecció catalana 2009 També fou membre fundador de la Federació Catalana de Tamborí i vicepresident de l’entitat 2008

Pioner d’aquest esport, conquerí vuit Campionats de Catalunya entre el 1930 i el 1944 amb el Catalunya Skating Club, el Girona HC i el RCD Espanyol, amb el qual també fou campió d’Espanya 1944 Fitxà pel Cerdanyola CH i el Sabadell, al qual entrenà També fou un destacat patinador artístic amb la seva germana Maria El seu germà petit, Tomàs, fou jugador d’hoquei i àrbitre

L’any 1931 fundà el Club de 7 a 9 de Barcelona, del qual també fou president Fou soci actiu del Club de Tennis de la Salut i president de la Federació Catalana de Tennis Taula 1943-44 Com a jugador arribà a disputar les semifinals en els Campionats de Catalunya

En categoria juvenil, guanyà nou Campionats d’Espanya tres de tres bandes, tres de lliure i tres de quadre 47/2 i dos Campionats d’Europa de tres bandes 1992, 1995 En categoria absoluta, es proclamà onze vegades campió d’Espanya de tres bandes 1995, 1998-2005, 2007, 2014 i una de biatló En l’àmbit internacional, aconseguí quatre Campionats del Món 1998, 2005, 2010, 2016, una Copa del Món 2005, tres Supercopes del Món 2005, 2006, 2017, dos Campionats d’Europa 1997, 2000 i dos Campionats Iberoamericans També guanyà dues medalles d’or en els Mundials 2002, 2006 i fou nomenat millor jugador…

Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip…

Defensa que jugà al CN Catalunya 1986-88 i 1994-99, al CN Barcelona 1988-94 i al CN Terrassa 1999-2000, on es retirà Guanyà tres Lligues 1988, 1991, 1998, cinc Copes del Rei 1987, 1988, 1989, 1991, 1997, una Copa d’Europa 1995 i una Supercopa d’Europa 1995 Fou escollit millor jugador de la temporada 2000-01 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món júnior 1987 i disputà 440 partits en categoria absoluta Participà en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, sis Copes del Món i set Campionats d’Europa Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i la de…

Installat a Barcelona a quaranta-vuit anys, hi introduí les bitlles lleoneses, com feu en altres ciutats Formà part del club Dama de Arintero i fou clau en l’organització del XXI Campionat d’Espanya 1995 disputat a Barcelona És autor del llibre Juego de Bolos Leoneses 1993, on dedica un capítol a la introducció de les bitlles lleoneses a Catalunya Com a jugador de primera categoria, obtingué nombrosos èxits esportius Fou campió de Catalunya i subcampió de la Lliga espanyola per equips 1995 Vestí la samarreta de la selecció catalana dotze vegades, en competicions estatals

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Fundà el Club de Bitlles COP 1994, i des d’aleshores n’és el president El mateix any impulsà la creació de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs, i el 1999, del Campionat de Catalunya individual, que guanyà un any 2010 Per equips, guanyà diverses edicions de la Lliga de Barcelona, competició de la qual fou designat millor jugador, i assolí dos subcampionats catalans 1996, 1998 Formà part de la selecció catalana en el Gran Premi Catalunya 2011 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 2002-09