Resultats de la cerca

Format al Reial Club de Tennis Barcelona-1899, s’inicià com a tennista A 17 anys es passà al pàdel, i arribà a jugar proves del Pro Tour En el seu palmarès, destaquen diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya júnior, nou títols catalans absoluts 2003-08, 2010, 2011, 2012, un Campionat d’Europa 2003 i un subcampionat del món 2002 A més, gairebé durant tot el període 2003-12 ha estat el número 1 del rànquing català individual i per parelles Ha format part de les seleccions catalana i espanyola diverses vegades

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón

Jugadora central formada al Tarragona, la temporada 2001-02 marxà a l’Agrupación Deportiva A Pinguela, amb la qual debutà a la màxima categoria Fitxà pel Torrelavega 2002-04, el Club Voleibol JAV Olímpico 2004-05 i l’Hotel Cantur Las Palmas 2005-06, amb el qual es proclamà subcampiona de la Superlliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d’Espanya Després de dues temporades sense jugar, retornà a l’ADA Pinguela 2008-11, on ascendí a la Superlliga i es convertí en la capitana de l’equip gallec

S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut

Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos

Començà a jugar el 1939 en l’equip de la parròquia dels Dolors del barri de Sants a Barcelona, que el 1946 passà a competir sota el nom de JAC Sants Passà per totes les categories del club fins que es retirà el 1958 Des de llavors i fins ben entrat el segle XXI continuà lligat al club com a entrenador i com a directiu La Federació Catalana de Bàsquetbol li concedí la medalla de plata al mèrit esportiu 1975 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2007

Format al planter del RCD Espanyol, la temporada 2002-03 debutà amb el primer equip però una greu lesió al primer partit de Lliga només el deixà jugar cinc partits al llarg del Campionat Després jugà una temporada amb el Rayo Vallecano, una amb el Lleida i la temporada 2005-06 ingressà a l’Almeria, amb el qual ascendí a primera l’edició 2006-07 i on marcà 18 gols en 67 partits L’estiu del 2011 fitxà pel Wigan Athletic de la Premier League Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors i ha jugat dos partits amb la selecció catalana

Nacionalitzat espanyol, destacà sobretot en el voleibol de platja, on formava parella amb el català Lluís Badosa, i esdevingué un referent del voleibol de platja espanyol de la dècada dels noranta i del 2000 Es proclamà campió d’Espanya en sis ocasions 1995, 1996, 1999, 2003, 2006, 2007 i el 2008 fou proclamat millor jugador de voleibol de platja per la federació espanyola Com a jugador de voleibol de pista, va jugar com a oposat i receptor, al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i, a partir del 2001, al Club Voleibol Andorra

Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell