Resultats de la cerca

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a…

Membre del Club Esportiu i Social Institut Blancafort laGarriga CESIB laGarriga, participa en el Campionat de Catalunya des del 2002 En categoria júnior individual fou tercera 2002, 2003, en dobles fou subcampiona 2002 i campiona 2003, i en dobles mixtos fou tercera 2003 En categoria absoluta individual obtingué la tercera posició del Campionat de Catalunya en dues ocasions 2006, 2008 i la segona posició 2009 En dobles, fou segona de Catalunya 2004, 2007 En dobles mixtos aconseguí la tercera posició…

Formada en patinatge artístic al Club Unió Esportiva LaGarriga, debutà en competicions internacionals en l’Europeu júnior 1982 Quedà cinquena en el Campionat del Món 1986 i s’acomiadà de la competició d’alt nivell el 1988, després d’aconseguir el tercer lloc a la Copa d’Itàlia 1987 i de participar en la Gira Internacional d’Estiu Italiana 1988 Fou monitora de patinatge artístic a la UE LaGarriga 1983-90 i entrenadora i directora tècnica del Club Patinatge Artístic Tona 1992-2012, del qual…

Vinculat al CESIB laGarriga, competeix en l’àmbit estatal des del 2005 Entre el 2009 i el 2011, disputà el Campionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat Politècnica de Catalunya El 2011 assolí el títol català universitari individual i el subcampionat de dobles masculí En categoria absoluta, fou tercer de Catalunya en categoria individual 2009 i segon en dobles 2010

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista laGarriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la…

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a laGarriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, laGarriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i…

Formada a Barcelona, participà als Salons d’Octubre, als Salons de Maig i als Salons Femenins Féu exposicions individuals a Filadèlfia EUA, Madrid, Zuric, etc La seva obra recent desenvolupa les possibilitats expressives del color, jugant amb formes elementals, elements simbòlics i recursos tècnics També conreà el gravat treballà al taller de gravat de la Smithsonian Institution de Washington La seva obra més tardana desenvolupa les possibilitats expressives del color, aplicat a formes elementals Estigué casada amb el pintor Francesc Fornells i Pla , amb…

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan…

Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de laGarriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició