Resultats de la cerca
Es mostren 3677 resultats
pinyol
Botànica
Part interna llenyosa d’un fruit carnós, que sol correspondre a l’endocarpi o a les llavors de testa dura.
rascle
Rascle del segle XVIII
Museu de la Ciència i de la Tècnica
Agronomia
Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, arreplegar palla, herba, etc.
Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec
gra
Gra de la pell
Patologia humana
Petita tumoració vesicular o papulosa de la pell, normal o patològica, que per l’aspecte recorda les llavors dels cereals.
Hom anomena grans de Porta les granulacions formades per un pilot de capillars sanguinis, i grans grocs els que es troben dins el pus i en els cultius d'actinomicosi
alvèol
Anatomia vegetal
Petita concavitat existent en una superfície, per exemple, al receptacle de les compostes o a l’episperma d’algunes llavors.
remolta
Alimentació
Substància que resta després d’esprémer, per treure’n el suc, raïm, olives, llavors oleaginoses, canya de sucre, pomes, etc.
Alguns d’aquests subproductes tenen interès bromatològic com a font de pinsos i proteïnes per a consum animal i humà
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
mongeta seca
Alimentació
Agronomia
Cadascuna de les llavors d'una mongetera contingudes dintre una tavella, que es consumeixen seques i separades de la tavella.
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar…
Ramon V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1148-94), fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès.
Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…
Joan Sol i Ortega
Joan Sol i Ortega
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del…