Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
Jakobus Cornelis Bloem
Literatura
Poeta neerlandès.
Influït de primer pels simbolistes francesos Het verlangen , ‘La nostàlgia’, 1921, derivà després cap a una malenconia desesperançada De nederlaag , ‘La desfeta’, 1937 El 1965 li fou concedit el Grote Prijs de les lletres neerlandeses
Reflets du Roussillon
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Perpinyà del 1954 al 1971 sota la direcció de Pau Chichet.
De presentació luxosa i molt illustrada, fou el primer any mensual i després trimestral Els temes eren molt variats història, turisme, lletres, arts, etc Hi collaboraren, entre altres, HChauvet, Marcel Durliat, Iu Hoffmann, Pere Ponsich
Cebrià
Literatura
Cristianisme
Poeta, arxiprest de Còrdova.
Cap al 890 dedicà als comtes de Barcelona Guifré I i Ginedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaven la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important
Angelí Castanyer i Fons
Literatura catalana
Poeta.
De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954
Qābūs ibn Washmgīr
Història
Sobirà persa de la dinastia ziyarita (976-981 i 998-1012) que governà al Gurgan i al Tabaristan.
En lluita contra els samànides de Bukhara, hagué de fer-se'n vassall per tal de protegir-se del creixent poder buwàyhida Amant de les lletres i de la ciència, rebé a la seva cort Avicenna
Domènec Feliu de Móra i d’Areny
Història
Segon marquès de Llo, fill de Josep Francesc de Móra i Catà.
Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i en tres ocasions hi llegí composicions catalanes Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Institut Catholique de Paris
Centre d’ensenyament superior fundat a París el 1876.
Comprèn les facultats canòniques de teologia, dret canònic i filosofia i les facultats lliures de dret, lletres i ciències, amb nombrosos instituts i escoles annexes centre d’estudis i investigacions iberoamericanes, centre d’estudis eslaus, etc
Francesc Gil de Frederic i de Sants
Cristianisme
Dominicà; prengué l’hàbit al convent de Barcelona.
El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Exercí el ministeri a les Filipines Passà després a Tonquín Fet captiu i empresonat, fou decapitat El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys
Bru Casals
Cristianisme
Religiós trinitari.
Lector de teologia al collegi del seu orde a Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1804, és autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra 1818
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina