Resultats de la cerca

Fou qüestor sota Antoni 40 aC, governador de Síria i Cilícia 38 aC, conquerí Jerusalem 37 aC per a Herodes i en celebrà el triomf l’any 34 aC Ja cònsol 32 aC, lluità contra Octavi a Àccium , on caigué presoner Recuperada la llibertat, reconstruí el temple d’Apollo prop del teatre Marcel

L’article 523 del codi penal considera el tumult com una forma de coacció i no com un delicte en ell mateix Suposa un atemptat contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos La pena aplicable en aquests casos és més greu si el tumult s’ha produït en un lloc destinat al culte

Hom distingia les escales de Llevant , localitzades a la Mediterrània oriental, les més importants de les quals foren Constantinoble, Xipre, Alexandria, i les escales de Barbaria , al nord d’Àfrica, amb Trípoli, Tunis i Alger com a més destacades Es regiren pel sistema de capitulacions que garantien la llibertat de comerç i de navegació

Tenia aquest nom perquè era anunciat amb trompeta yōbē Havia d’ésser una any de descans per a la terra i de llibertat per als homes segons els Levític, els deutes havien d’ésser condonats els esclaus, alliberats, i les propietats havien de retornar als antics posseïdors no és segur que això fos sempre complert

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

Recollit en el codi penal sota les figures de rapte, sostracció de menors i altres atemptats contra la llibertat i seguretat de les persones Darrerament el segrest polític ha adoptat la forma de desviament forçós del rumb d’un avió o d’una nau i hom ha dictat mesures adequades per a fer-hi cara

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873

Influïda per l’art grec, revolucionà la dansa amb les seves teories sobre la llibertat i la naturalitat fou la primera a emprar música de concert per al ballet occidental Professà a Alemanya 1904, Grècia, França i Rússia 1921-24, i publicà tres llibres didàctics sobre la dansa i una autobiografia 1927 Morí d’accident

Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963