Resultats de la cerca
Es mostren 4895 resultats
Joan Antoni Balbas i Cruz
Historiografia catalana
Erudit.
Cursà estudis de diplomàtica a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris Exercí com a bibliotecari de l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Castelló de la Plana, on ocupà també els càrrecs de director del Museu Provincial de Belles Arts i de cronista de la ciutat D’ideologia liberal, participà en la vida pública local com a collaborador de la premsa i regidor municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando La seva obra historiogràfica, malgrat que utilitzà documents…
Josep Pujades i Truch
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Molt vinculat a la vida cultural masnovina, fou cronista del setmanari local “La Costa de Llevant” i corresponsal d’altres publicacions de Barcelona És autor d’una obra poètica de caràcter sentimental, amb predomini de la temàtica patriòtica, tradicional i patriarcal Participà en molts certàmens d’abast local Reuní els seus poemes al recull Ramell de felicitacions i poesies escolars , al llibre elegíac Cants d’enyor , i al recull d’homenatge Flors del camí 1932 També és autor dels drames Vida i Mort 1897, Els llops estrenada a Buenos Aires i Jorns de dol , entre d’…
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou…
Nou llenguatge, nou ritual
Les confrontacions bèlliques són alhora causa i conseqüència de processos de radicalització social I alhora ajuden a remarcar encara més aquest factor De la mateixa manera, els canvis polítics que sorgeixen com a resultat d’un conflicte bèllic accentuen el seu caràcter radical i totalitari, i fan un ús profús dels seus símbols Si, a més, aquesta lluita bellicosa és una guerra civil, els dos bàndols cerquen d’accentuar uns signes d’identitat definitoris i diferenciadors, que a més serveixin com a elements propagandístics entre la seva població Vegeu en aquest sentit la utilització d’himnes i…
Cristòfol Sanç
Historiografia catalana
Historiador.
Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic…
Antoni Ferrer i Pi
Història
Polític, industrial i advocat.
Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo”…
Sala Beckett
Teatre
Teatre barceloní fundat el 1989 per la companyia Teatro Fronterizo, de Josep Sanchis Sinisterra.
Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies, la sala…
El Molino

El Molino
© Bopbaa / Eva Serrats
Teatre
Teatre i cafè concert de Barcelona, situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.
Fou construït damunt el solar d’una guingueta anomenada La Pajarera, on, a la darreria del segle XIX, s’oferien espectacles de varietats Inicialment ~1909 s’anomenà Petit Palais més tard, Petit Moulin Rouge, i, des del 1916, Moulin Rouge El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual Fou molt popular a diversos nivells socials pels seus espectacles de tipus eròtic El 1957 hom hi filmà El último cuplé , de Juan de Orduña El 1997, la fallida de l’empresa propietària, New Mill, provocà el tancament del local Al juliol del 2008 s'iniciaren els treballs de recuperació i renovació…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions…
Cros Ciutat de Vic

Cros Ciutat de Vic
CA Vic
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Vic des del 1980.
L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina