Resultats de la cerca

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908

Lateral dret, arribà a l’Handbol Granollers 1973 procedent del San Antonio de Navarra Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977 Amb el Granollers fou campió de Lliga 1974 i campió de la Recopa d’Europa 1976 Fou vint-i-tres vegades internacional per Espanya

Campió de Xile establert a Catalunya, és Mestre Internacional des del 1998 Membre de la Societat Coral Colon de Sabadell, s’imposà a l’Internacional d’Escacs d’Alella i fou dues vegades subcampió a l’Obert Internacional Ciutat de Sabadell 2008, 2009 També fou subcampió a l’Obert Internacional Actiu de Santa Coloma de Queralt 2010 i al Campionat de Catalunya de ràpides 2012

S’inicià en el Club Natació Reus Ploms, on competí durant gairebé tota la seva trajectòria Al final de la carrera també defensà el Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya El 1978 ingressà a la Residència Blume, on s’entrenà durant tres temporades, i passà a la Blume de Madrid, fins el 1988 Fou quatre vegades campió de Catalunya de llançament de martell 1984, 1986, 1987, 1991 i establí tres cops el rècord català En Campionats d’Espanya, assolí dues medalles de plata 1985, 1987 i tres de bronze 1981, 1982, 1986 També disputà algunes cites internacionals Com a tècnic, impulsà les…

Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades Tornà a l’Espanyol 1923-26, on actuà com a davanter i migcampista Fou internacional en quatre ocasions Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial Com a entrenador, dirigí la UE de…

Desenvolupà tota la seva carrera al CA Granollers, excepte un any que formà part de l’AE l’Hospitalet Fou campió de Catalunya dels 400 m 1985 i dels 800 m 1987

Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Es formà com a central al Gimnàstic de Tarragona Fou traspassat al Reial Madrid el 1991 i jugà al seu filial i al primer equip 1992-94, amb el qual debutà a primera divisió el 6 de desembre de 1992 També jugà a la màxima categoria amb el Tenerife 1994-96, el Sevilla 1997-2001, el Deportivo de La Coruña 1997-2001 i el Racing de Santander 2001-02 Guanyà una Lliga 2000, una Copa del Rei 1993 i dues Supercopes d’Espanya 1993, 2000 Ja al final de la seva carrera jugà encara al Racing del Ferrol 2002-03, al San Sebastián de los Reyes 2003-04, al Pegaso de Tres Cantos 2004-05 i al Cobeña 2005-06 Un…

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic