Resultats de la cerca

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona 1910 Des del seu…

És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales 1888, premiada per l’Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred 1892, per a piano, estudis, etc Fou callígraf del capítol de la catedral de Barcelona 1883-98

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Escriví nombroses marxes militars i himnes El 1859 publicà, a Lleida, un Diccionario enciclopédico de la música , amb exemples musicals i dades de gran interès

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real Publicà Historia de Villarreal, La guerra de sucesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón 1918 i altres obres d’història local

Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De la seva…

Deixeble de Manuel Palau a València i de Ch Köchlin a París, estudià sistemàticament la música tradicional de l’àrea de Castelló de la Plana És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Destaquen els seus Tres poemes 1952, per a piano

Professor de la Universitat de les Illes Balears Director de la Coral Universitària de les Illes Balears, creada el 1997 Ha participat en diferents projectes i programes de recerca musical

Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882