Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
estassabarders
Agronomia
Eina de tall, a manera de podall, amb un mànec llarg de quatre a sis pams, que serveix per a tallar barders.
tornavís
Tornavís
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Oficis manuals
Eina constituïda per un mànec i una tija acabada, per l’extrem oposat al mànec, d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.
Ultra els tornavisos acabats en una vora afuada, per als cargols de tall recte, n'hi ha de punta punxeguda amb secció de creu, per als cargols de cabota en estrella
bilboquet
Jocs
Joguina tradicional consistent en un mànec, generalment de fusta, amb un extrem afuat i l’altre en forma de cassoleta, i una bola lligada que cal encistellar a la cassoleta o enfilar amb la punta del mànec per mitjà d’un moviment de la mà que el subjecta.
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
tennis
Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
pitja
Oficis manuals
Peça de ferro que, disposada a la manera d’un tascó, a l’ull del ferro d’algunes eines, el fixa al mànec.
voluta
Música
Ornament esculpit de l’extrem del mànec del violí i del violoncel, que normalment s’enrotlla en espiral al voltant del botó central.
forqueta
Oficis manuals
Eina de vidrier, composta d’un mànec d’acer llarg acabat en una forca, que serveix per a apilar les peces de vidre fabricades.
ganivet
Ganivets de caça
© Corel
Instrument que consisteix en una fulla llarguera, generalment d’acer, amb una vora afilada, proveït d’un mànec i que serveix per a tallar.