Resultats de la cerca

Fou fundada per periodistes esportius d’idees regeneracionistes Tractava d’informació esportiva general i feia la crònica dels campionats i competicions de Catalunya i Espanya En fou director gerent Raimundo Caballé Leónidas Hi collaboraren Artagnan, Fermín, Alfonfervill, Aranguren i Emili Pellicer, entre d’altres Tenia una edició amb moltes illustracions i hi sovintejaven els reportatges gràfics de Claret Se’n publicaren una vintena de números

Dirigida per Jaume Alguersuari, hi exercí de director periodístic Àngel Cuevas Tingué redactors com Josep M Alguersuari, Joan García Luque, J Manuel Pérez Aumatell i Antoni Bellver, i reporters gràfics com Paco Alguersuari i Josep M Alguersuari Informa sobre les novetats en motocicletes, motors, campionats i notícies federatives També n’ha estat director Manuel Pecino Al llarg dels anys ha variat la capçalera i la periodicitat Al febrer del 2013 se’n publicà el número 1908 El mateix grup editor Alesport ha publicat altres publicacions del món del motociclisme, com la revista mensual Solo moto…

Tractava de tots els esports i dedicava especial atenció a l’esport vallesà Distribuïda gratuïtament a les entitats, esportistes, clubs, gimnasos, centres excursionistes i escoles de la comarca, es publicava cada dos mesos

Emplaçada en un terreny d'11 hectàrees a 1,5 km del nucli urbà, funciona amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament el grup turboalternador té una potència de 520 MW Fou construïda per Tèrmiques del Besòs, SA TERBESA, societat formada en un 50% per ENHER i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, posteriorment integrades a ENDESA A partir de l'agost del 2010 només funcionà en moments de màxima demanda i de restriccions en el subministrament elèctric habitual Al juny del 2015 l'empresa anuncià el desmantellament gradual de la central al llarg d'un període màxim de quatre…

Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la posició política d’Acció Catalana Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps El 19 de juliol de 1936 se'n feu càrrec el comitè local de control i sortí fins al gener del 1939 amb el títol de Llibertat

Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies alternants amb la…

Amb numeració nova i plenament catalanitzat, fou continuació de “Las Circunstancias”, periòdic redactat en castellà i degà dels diaris republicans de la península Ibèrica, fundat el 1874 El seu ideari, fidel de primer a les normes del partit possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que esdevingué plenament catalanista

Fou encapçalada per Vicenç Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella el president del comitè executiu fou Guillem Triay Tingué grups a Maó, Ciutadella, es Castell, Sant Lluís i Alaior Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà

Fill d’un jurista i net d’un dels redactors de l’ Estatut d'Autonomia de Galícia , es llicencià en dret a la Universitat de Santiago Militant d’ Alianza Popular des del principi dels anys vuitanta, fou president de la diputació provincial de la Corunya, diputat al parlament gallec 1981 i vicepresident de la Xunta de Galícia 1986-87 Durant la primera legislatura del Partido Popular a l’Estat espanyol sota la presidència de José María Aznar , fou nomenat ministre d’Administracions Públiques 1996-99 i de Cultura i Educació 1999-2000 En el govern sorgit després de les eleccions del 2000, ocupà el…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…