Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

En diversos moments del seu procés de formació pogué estudiar amb JN Hummel a Weimar i amb Simon Sechter a Viena Les seves celebrades gires com a pianista per Alemanya i Rússia li comportaren el nomenament de pianista de la cort a Sant Petersburg, on també fou professor de música dels infants de la família imperial La seva categoria com a intèrpret quedà reflectida en els elogis que rebé de Mendelssohn, Schumann i Liszt La seva producció compositiva inclou estudis, peces de saló, obres de cambra i un concert per a piano i orquestra

De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…

Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1978, 1979, 1991, vuit amb timoner 1979, 1981-84, 1991 i dos amb timoner 1981, 1982 Obtingué una medalla d’or en els Jocs Mediterranis en vuit amb timoner 1979 i també fou olímpic a Moscou 1980, en quatre amb timoner, i a Los Angeles 1984, en vuit amb timoner

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Es formà a l’Argentina i des de la temporada 2007-08 jugà de tercera línia amb el Futbol Club Barcelona, en la Lliga de divisió d’honor espanyola Posteriorment s’incorporà al Club de Rugby La Vila, de Vila Joiosa, Ma-rina Baixa Disputà diversos partits ofi-cials amb la selecció espanyola

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, i posteriorment passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops de 50 m lliure 1982, 1988 dos cops de 100 m lliure 1982, 1984 i un cop de 200 m lliure 1984 Fou set vegades campió d’Espanya a l’hivern, de 50 i 100 m lliure 1986 i a l’estiu tres cops de 50 m lliure 1985, 1986, 1988 i dos cops de 100 m lliure 1985, 1987 També fou recordista estatal tres cops de 50 m lliure 1986, 1987,…