Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Ànec glacial
Espècie molt mòbil que arriba esporàdicament a la península Ibèrica durant l’hivern en masses d’aigua del litoral, en concordança amb els seus requeriments d’ànec marí La major part de les citacions són anteriors al 1960, per tal com ha patit darrerament una gran minva poblacional Als Països Catalans ha estat citat a l’albufera de València desembre del 1921 i un mascle caçat el 141157, al vedat de Sollana Ribera Baixa, on fou mort un mascle adult al final de desembre de 1955, i a l’illa de Buda delta de l’Ebre, d’on hi ha dues captures un mascle a mitjan desembre de 1922 i dos…
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford Treballà…
La Jornada Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació d’esports editada a Barcelona entre el 1921 i el 1925.
Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què esdevingué diari i…
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet President i executiu…
quantitat de moviment
Física
Per a un punt material de massa m, vector p definit per p=m v, on v és la velocitat del punt material.
És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual a la resultant R de les…
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per a tot…
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en quantitats…
variador d’avanç
Tecnologia
Dispositiu, generalment automàtic, de què van proveïts els motors, especialment els d’automòbil, per tal de corregir o regular l’avanç.
Els variadors d’avanç poden ésser actuats només pel règim del motor o per la depressió creada pel pas de l’aire en el difusor del carburador funció de la quantitat d’aire admès i del règim del motor o per l’entrada de l’aire, en els motors d’injecció En els primers, l’arbre de lleves és proveït d’unes masses que, per la força centrífuga, desplacen, d’un angle igual a l’angle desitjat, unes lleves de perfil adequat que actuen damunt el distribuidor d’encesa En els segons, la depressió creada pel pas de l’aire fa moure un petit pistó o una membrana que acciona el distribuidor d’encesa i li…
rútil

Rútil
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot trobar petits…
Guerra i pau
Novel·la de Lev Tolstoj.
Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses batalles, episodis a la rereguarda, disquisicions filosòfiques sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història, penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual Tolstoj tendeix a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina