Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
llunetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles basals oblongues, sinuades i peciolades, i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues en raïms multiflors i de fruits en silícula dídima i amplament cordada.
Creix en camps de conreu i en indrets secs, a la regió mediterrània occidental
blat bord
Blat bord
Steve Matson (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçada, amb espigues llargues i primes, de fruits amb 2 o 3 arestes divergents.
Viu en llocs secs de la regió mediterrània, sobretot a les vores dels camins
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
ginesta
Ginesta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses.
Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars degradats
fonollassa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles quatre vegades pinnades, amb els segments filiformes i divaricats i de flors asèpales amb pètals grocs disposades en umbel·les.
Es fa en camps de conreu i en terrenys incultes de la regió mediterrània
etesi | etèsia
Meteorologia
Dit del vent que té una certa periodicitat anual.
Terme emprat especialment en literatura per a designar diversos vents de la Mediterrània oriental
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
carlina
Carlina cardiguera (Carlina acaulis)
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
Un ctenòfor invasor: Mnemiopsis leidyi
Individu adult del ctenòfor Mnemiopsis leidyi , d’uns 10 cm de longitud S’hi poden distingir les sis bandes ciliades que emeten llum iridescent És molt probable que sigui present a les zones de la Mediterrània on no s’ha registrat, però que no s’hagi mostrejat suficientment per a detectar-lo Eduardo Obis L’entrada d’espècies allòctones que es converteixen en invasores és un fenomen natural No obstant això, sembla que en les últimes dècades diversos fenòmens, com ara l’escalfament global, la sobrepesca i la contaminació, afavoreixen l’arribada d’aquestes espècies Un dels casos més…
òlbia
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les malvàcies, d’1 a 2 m d’alt, de fulles trilobades i de flors de color violeta o vermell purpuri.
És nativa dels còrrecs humits de la regió mediterrània, però també és plantada en jardins