Resultats de la cerca
Es mostren 8698 resultats
banda-faixa
Heràldica
Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una banda i d’una faixa.
mestre Fruchel
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor d’origen borgonyó, actiu a Castella durant la segona meitat del s XII.
Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta
Nahda
Nom donat al renaixement experimentat per la literatura àrab a partir de la segona meitat del s XIX.
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
scherzo
Música
Durant el Barroc, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental
vestit | vestida

vestit
Heràldica
Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
Arrodonint els costats de l’esmentat losange hom obté el vestit en oval vestit en oval El camper sempre és l’espai que resta dins el losange o l’oval, i és, alhora, el que és vestit de l’esmalt corresponent
punt
Música
Signe de notació musical de significacions diferents.
A partir del s XIII fou un signe de separació que modificava el valor de les figures i dels grups de notes A partir del s XV es convertí en una indicació de durada Collocat a la dreta d’una nota, n'augmenta la meitat del valor En el cas d’haver-hi un doble punt, hom afegeix a la durada de la nota la meitat del valor del primer punt
amonitrat
Agronomia
Adob mineral compost de nitrat amònic i pedra calcària, finament molta.
La riquesa en nitrogen meitat en forma amoniacal, meitat en forma nítrica pot ésser del 20,5% o del 26% la reacció en el sòl és neutra en els de 20,5% de nitrogen, i lleugerament àcida en els de 26% Es presenta granulat i amb les mateixes propietats que el nitrat amònic pur la pedra calcària resol els inconvenients de la higroscopicitat, i fa més senzilles les manipulacions
l’Enterrament del senyor d’Orgaz

L’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina