Resultats de la cerca
Es mostren 2609 resultats
Hampton
Ciutat
Ciutat de l’estat de Virgínia, EUA.
Situada a la badia de Chesapeake, a la costa de Hampton Roads, forma part de la conurbació de Newport News L’expansió urbana s’ha produït per l’absorció d’Elisabeth City Country i Phoebus Acull installacions militars base aèria de Langley i un centre d’investigacions aeronàutiques i especials Té indústria turística
Josep Canet
Política
Metge i polític.
Fou metge del capítol de Tarragona Refugiat a Mallorca durant la Guerra del Francès, hi publicà diversos opuscles sobre qüestions polítiques i militars en contra dels afrancesats 1811-12 El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal, “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”
Frente Rojo
Periodisme
Diari, òrgan del Partido Comunista de España, que aparegué a la ciutat de València pel febrer del 1937.
Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939
sàtrapa
Història
Governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
campament
Militar
Conjunt d’instal·lacions militars fixes, especialment les destinades en temps de pau a la instrucció de tropes.
governador militar
Militar
A l’Estat espanyol, oficial que exerceix el comandament de les forces militars d’una província militar.
prevenció
Militar
Lloc de vigilància d’una caserna on són custodiats eventualment els militars que cometen una falta lleu.
desarmar
Militar
Suprimir o reduir, un estat, les forces militars, especialment quan cessa d’estar en peu de guerra.
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit