Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
relapse | relapsa
Cristianisme
Que recau en una heretgia de la qual havia abjurat.
Al tribunal de la inquisició el reu relapse mereixia automàticament l’empresonament i, a partir de mitjan s XIII, havia d’ésser condemnat a mort i relaxat Tanmateix, en la pràctica, hi hagué heretges reconciliats dues i tres vegades
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
Partit dels Treballadors
Política
Partit polític d’àmbit estatal espanyol, amb organitzacions autònomes a les nacionalitats i regions (Partit dels Treballadors de Catalunya) nascut de la fusió del PTE i l’ORT (1979), amb un programa de consolidació democràtica, parlamentarista i moderat.
A mitjan 1980 les divisions internes provocaren la desfeta del partit A Andalusia, el grup esdevingué Partido Andaluz Unido, nacionalista, integrat 1982 en el PSA Al Principat, el 1981 una part dels militants s’integrà en Nacionalistes d'Esquerra
baronia de Font-rúbia
Història
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
’Ndrangheta
Com aquestes, té l’origen en societats secretes que es mantenien a través d’un codi d’honor i d’assistència mútua, un codi de silenci i una estructura jeràrquica amb una acusada rellevància dels vincles de parentiu, característiques que perduren La designació prové suposadament de la combinació dels mots del grec antic andrós ‘home’ i agathós ‘bé’, que suggeririen un home valerós Dedicada inicialment a l’extorsió i el suborn, les primeres referències de l’organització són de mitjan segle XIX, però no fou fins a mitjan dècada de 1970 que la seva activitat, després d’…
Castell de Valldellou
Art romànic
Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…
Santa Maria d’Arassant (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble d’Arassant, que es troba a la falda del Pic Gallinero, entre Urmella i Lliri La referència més antiga d’aquest temple és de vers el 1068, en què els homes i el prevere Oriol d’ Araran són esmentats al capbreu de Sant Vicenç de Roda que tracta sobre els delmes de Castillo de Sos A mitjan segle XII el comte Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà Arassant per mil sous i després consta que el lloc era dels Erill A partir del segle XIII, mitjançant donacions d’aquesta família, n’adquirí la senyoria alodial l’abadia de Santa Maria de Lavaix, que…
ècmea reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, de fulles amb bandes verdes i blanques.
Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies
monestir de Viu
Monestir
Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan s XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina