Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el nom
el Matamont
Vista del Matamont
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Elevació muntanyosa que limita, pel SW, la vall dels Alcalans, termenal dels municipis de Catadau, Carlet i Tous (Ribera Alta).
Al seu cim 512 m alt hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
Longyan
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió muntanyosa del SW de Fukien, vora el riu Chiu-lung Chiang.
kindiga
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica oriental, que habita a la zona muntanyosa de Tanzània.
Racialment, els kindigues constitueixen una barreja d’elements nilòtics i etiòpics, amb un antic substrat primitiu semblant al dels khoisans Són caçadors i recollectors de cultura molt primitiva
anaquita
Història
Individu d’un poble que habitava a la part muntanyosa de Judà, quan Israel començà la seva conquesta de Canaan.
Fou descrit pels espies enviats per Josuè com a gent de talla extraordinària Foren exterminats per Josuè i Caleb
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
Urchillo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S de la ciutat, al límit entre l’horta i la zona muntanyosa.
El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat
Banî
Serra
Cadena muntanyosa del Magrib, al sud del Marroc; forma els contraforts del Petit Atles, amb altures que arriben a 1500 m.
S'estén uns 500 km, entre el Petit Atles i el curs baix del uadi Draa La cadena és travessada per nombrosos uadis, vora els quals hi ha oasis Foum-el-Hassane, Akka, Tata, Foum Zguid