Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
passionista
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Itàlia) el 1720.
Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures
Roberto Óscar Bonano
Futbol
Porter de futbol.
Fou campió de la Supercopa sud-americana 1997, del Torneo Apertura 1996, 1997, 1999 i del Torneo de Clausura 1997, 2000 amb el River Plate, i jugà amb la selecció argentina 18 partits Arribà al Futbol Club Barcelona el 2001, i en fou el porter fins el 2004 Fitxà pel Múrcia 2003-04 i pel Deportivo Alavés 2004-08 Jugà un total de 69 partits a la primera divisió espanyola
Miquel Cabanelles i Cladera
Metge.
Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802
Joan Conchillos i Falcó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Deixeble d’Esteve Marc Féu un viatge d’estudis a Madrid De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època Pintà diverses teles per a esglésies de València i de Múrcia Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó Manuel Antoni Conchillos , fill i deixeble seu, fou també pintor
Pere Joan Guissart
Escultura
Escultor.
Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando
Àngel Valbuena i Prat
Literatura
Escriptor i catedràtic de literatura castellana.
Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937
Manuel Sánchez de Castellar
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà
Antoni Oliver i Nadal
Filosofia
Advocat i filòsof.
Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor 1794 Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión 1813 i diversos sillabaris 1836 i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos
Lluís Barceló Ginesta
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria esportiva al Reus Jugà com a davanter al Cadis 1941-42 i al RCD Espanyol 1942-43, amb el qual disputà nou partits de Lliga Les quatre temporades següents fou jugador del Gimnàstic de Tarragona, en l’última de les quals, 1946-47, l’equip ascendí a primera divisió Hi disputà 117 partits i marcà 60 gols Després fitxà pel Múrcia Jugà amb la selecció catalana 1944
Els jaciments d’art rupestre de la Mediterrània, declarats Patrimoni de la Humanitat
El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a Kyoto, amplia el catàleg de béns artístics considerats Patrimoni de la Humanitat amb la inclusió de l’art rupestre mediterrani El reconeixement parteix d’un projecte conjunt presentat per Catalunya, Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Aragó i Castella-la Manxa En la mateixa sessió són declarats Patrimoni de la Humanitat el barri antic d’Alcalá de Henares i el nucli històric d’Oviedo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina