Resultats de la cerca

Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei

El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres Pertanyia a l’orde de l’Hospital i, com a militar, passà molt de temps a Sicília amb els seus germans Dins l’orde fou preceptor de Casp i comanador de Montsó 1396 Tornà a Catalunya i prengué part en la defensa contra la invasió del comte de Foix Feu una brillant entrada a Barbastre Fou enviat novament a Sicília en ajuda de Martí el Jove 1398, el qual, en el seu testament, el nomenà conseller de la reina Blanca 1409 Fou també prior hospitaler de Messina

Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure

S'havia casat el 1788 amb el marquès de Fontenay, del qual es divorcià el 1793 El mateix any fou empresonada a Bordeus pels republicans, però aconseguí d’ésser alliberada gràcies a la seva relació amb Jean L Tallien fou arrestada novament a París el 1794 pel Comitè de Salvació Pública, cosa que contribuí a l’activa intervenció de Talien en la caiguda de Robespierre Casada amb aquell 1794, tingué una gran influència en la societat parisenca dels anys post-revolucionaris fou coneguda per Notre-Dame de Thermidor Divorciada el 1802, es casà el 1805 amb François Riquet de Caraman,…

En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí