Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
la Manxa
Regió de la península Ibèrica que constitueix el sector oriental de la Meseta meridional, compartida entre les províncies de Conca, Ciudad Real, Toledo i Albacete.
És una gran plana d’una horitzontalitat quasi perfecta, trencada solament per alguns turons, que correspon a una gran conca de sedimentació miocènica, on abunden els sòls calcaris Correspon a la capçalera del Guadiana, la xarxa del qual Záncara, Cigüela i el mateix Guadiana, amb llits poc profunds, origina zones pantanoses i llacunes És una regió agrícola i terra de cereals, oliveres i vinya, la qual constitueix l’únic conreu, molt important, de la part occidental Pel seu volum de producció ocupa el primer lloc dins les regions vinícoles de la península Ibèrica els centres…
la Llosa del Bisbe
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV…
Tassos
Illa
Illa grega de la mar Egea, separada de la costa tràcia per l’estret homònim.
La capital és Limín Forma part de la Macedònia i, administrativament, pertany al nomós de Kabala De forma circular i constituïda per roques cristallines recobertes de formacions paleozoiques, s’eleva, en la part central, fins als 1028 m Conreus d’oliveres i vinyes De l’antiga riquesa minera resten només a l’actualitat explotacions de zinc a la costa SW Habitada pels tracis, fou conquerida pels perses, però, tot seguit, s’alià amb Atenes Possessió macedònia, fou ocupada pels romans 196 aC i gaudí d’una notable prosperitat Possessió bizantina a partir del segle IV, passà a poder…
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya L’aigua,…
Famorca

Municipi
Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d’Alfaro (1 165 m alt.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m alt.), al sud.
Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el…
Benissuera

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla al·luvial, a la vora del riu d’Albaida, que limita el terme al sud-est.
L’economia es basa en l’agricultura El regadiu 40 ha és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous Els conreus més estesos són el de la vinya 100 ha, dedicada a la producció de raïm de taula, cereals i oliveres La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris La població es doblà durant el s XVIII, s’estacionà al XIX i ha anat disminuint durant el XX, a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí El poble 207 h agl 2006, benissuerans 200 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi D’…
Fontes
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la mateixa decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou…
Fòcida
Divisió administrativa
Nomós de la regió de Grècia Central i Eubea, al N del golf de Corint.
La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica…
Brač
Illa
Illa de la mar Adriàtica a Dalmàcia, Croàcia.
És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada…
Monesma de Ribagorça
L’ermita de Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina