Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Modest Petrovič Musorgskij

Modest Petrovič Musorgskij
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
A deu anys entrà en una escola preparatòria per a ingressar a l’Escola d’Infanteria alhora, estudià piano amb A Herke El 1857 entrà en relació amb Dargomižskij i, gràcies a ell, amb Balakirev, CA K'ui i Stassov, que l’induïren a abandonar l’exèrcit Després d’uns estudis poc aprofundits, es dedicà a compondre, activitat que alternà des del 1861 amb la de funcionari Escriví una primera òpera, Salammbô 1863, i després obres instrumentals i el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada 1867 Escriví seixanta-dues cançons, com La nit 1864, amb text d’A Puškin, orquestrada el 1868, L’innocent 1865…
Helga Dernesch
Música
Soprano i mezzosoprano austríaca.
Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W Fortner…
Karl Böhm
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià dret i després, oposant-se als interessos de la seva família, música al conservatori de la seva ciutat natal Més tard anà a Viena, on fou deixeble d’E Mandyczewsky, antic amic de Brahms Debutà a Graz el 1917 i quatre anys més tard Bruno Walter el reclamà a Múnic, on començà a destacar El 1923 era Kapellmeister a l’òpera de Múnic Entre el 1931 i el 1954 fou director musical de diversos teatres d’òpera, com els d’Hamburg 1931, Dresden 1934 i Viena 1954 Dirigí sovint les orquestres filharmòniques de Berlín i de Viena Fou present al polèmic Festival de Salzburg del 1938, poc abans de l’…
,
Jordi Bousquet
Música
Compositor i crític musical rossellonès.
Obtingué el Premi de Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Òpera de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844 i Tabarin 1852
Francesco Cilea
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols Autor de nombroses peces per a piano, orquestra, corda, etc, i de les òperes L’Arlesiana 1897, basada en l’obra de Daudet, i Adriana Lecouvreur , estrenada a Milà el 1902 Barcelona 1903, obres inscrites dins el moviment verista
Marcel Delannoy
Música
Compositor francès.
Influït per Honegger, compongué música escènica a la recerca d’un teatre total, amb elements cultes i populars, com les òperes còmiques Le Poirier de misère 1927, Ginevra 1942 i Puck 1949 Compongué també ballets, música simfònica, de cambra i de film
Johann Friedrich Reichardt
Música
Compositor i crític musical alemany.
Estudià amb el seu pare, Johann, i a la Universitat de Königsberg amb Kant Fou mestre de capella de la cort de Berlín 1775-94 Compongué singspiele , òperes a la francesa Das Zauberschloss ‘El castell encantat’, 1802, simfonies i música de cambra
Vladimir Ivanovič Rebikov
Música
Compositor rus.
Seguidor en un principi de Čajkovskij, elaborà un estil propi amb elements impressionistes i expressionistes En les seves obres per a piano, les Melomímiques , intenta combinar gest i so És autor també d’òperes, entre les quals L’Arbre de Nadal 1903
Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera
Música
Associació fundada a València per José M.ª Torres Murciano a fi de fomentar l’òpera a València.
Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Šostakovič així com recitals Tebaldi, Lauri-Volpi Roman inactiva des del 1980
Carlo Pedrotti
Música
Compositor italià.
Dirigí el Teatro Regio de Torí, ciutat on fundà uns Concerti Sinfonici Popolari Autor de diverses òperes que assoliren un gran èxit a tot Europa, com Fiorina 1851 estrenada a Barcelona el 1856 i Tutti in maschera 1856 a Barcelona el 1863
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina