Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Santa Maria del Far (Susqueda)
Art romànic
Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple
riu Brugent

El Brugent, afluent del Francolí, al seu pas per la Farena, agregat de Mont-ral
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent, per la dreta, del Francolí.
Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial
Club Pimpinela
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat.
Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985
Carles Giralt Grau
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
Fou pioner en la pràctica i l’organització de competicions d’orientació a Catalunya, al capdavant del Grup Excursionista Santfeliuenc Fou membre de les primeres seleccions nacionals de Catalunya, el 1990 i el 1993, i primer campió de la Copa Catalana 1989 i la Lliga Catalana 1991 Collaborà en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i s’incorporà a l’equip tècnic de la Direcció General de l’Esport Des del 2005 és cap de l’Àrea d’Alt rendiment i esport federat del Consell Català de l’Esport
Agrupació Excursionista Pedraforca
Excursionisme
Entitat excursionista del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Fundada l’agost del 1924, en un primer moment fou anomenada Catalunya Endins, però en ser legalitzada canvià la denominació per la d’AE Pedraforca El primer president fou Ricard Espinosa de los Montero Tenia seccions de muntanya, esquí i espeleologia, i estava adherida a la Federació Espanyola de Muntanyisme, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a les federacions catalanes d’esquí, espeleologia i curses d’orientació L’any 2019 es fusionà amb el Club Excursionista Pirenaic i el Club Excursionista Cima per crear el Club Excursionista Pica d’Estats
serra de Picancel
Serra
Relleu prepirinenc del Berguedà, entre el municipi de Vilada i els de Cercs i la Quar, amb predomini de materials neozoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Prepirineus.
S'inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossoms, amb la serra de la Cubil 1 022 m alt Parallelament les canals de Sant Miquel 1 053 m d’alt són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol La serra de Torrentfred, d’orientació S-N 1 072 m, enllaça amb el Picancel estricte 1 043 i 1 046 m alt, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda 1 172 m alt, on neix la riera de la Portella
signe òptic
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
Andrew Grove
Electrònica i informàtica
Empresari i informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC
Veu Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada mensualment a la ciutat de Mèxic entre els anys 1958 i 1963.
Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve Albert, entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina