Resultats de la cerca

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

La seva afecció a la natura el portà a dedicar-se al paisatge, i entrà en contacte amb els pintors de l’escola de Barbizon Es convertí també en un bon animalista després d’un viatge a Holanda, el 1846, on conegué les obres de PPotter i ACuyp, la qual cosa l’animà a introduir animals en els seus paisatges Vaca blanca, Retorn a la granja i Passeig de les gallines Musée du Louvre

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894