Resultats de la cerca

Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura…

Deixeble de Manlolo Hugué  i de Rafael Benet , oncle seu, a qui el seu art deu molt en la concepció cromàtica, la seva formació fou bàsicament autodidacta El 1955 feu la seva primera exposició a Cotlliure i el 1958 es presentà a Barcelona Primordialment paisatgista, en les seves obres, molt influïdes pel fauvisme , conjuga els valors pictòrics amb un cert decorativisme d’aire mediterrani, que dóna com a resultat una forma d’una gran bellesa plàstica Residí a Cadaqués, on tingué el taller, i també a París, Banyuls i Cotlliure Pertangué al grup de la Sala Parés

Format a l’acadèmia d’Elsene, més tard fou deixeble de Jan Toorop Es relacionà amb el grup literari simbolista Jeune Belgique esdevingué cunyat de Verhaeren Fou membre del Cercle dels XX 1884-93 i de la Libre Esthétique des del 1893 Treballà a Catalunya i a Mallorca 1900-02 els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola pollencina La seva exposició del gener del 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò Treballà a Holanda 1914-18

Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes

Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

Fill de pares cubans, es traslladà a Cuba molt jove, i s’establí a Santiago President de l’Instituto Cubano de Estabilización del Azúcar, de la Compañía Operadora de Muelles y Almacenes de Santiago de Cuba, de la companyia d’assegurances Godoy & Cía —de la qual fou també fundador— i del Banco de Colonos, entre d’altres Cal esmentar la seva tasca a l’associació de colons de Cuba Fou president de l’Assemblea Nacional de Representants i dirigent de la província d’Oriente, en el període conflictiu de la primera meitat de la dècada 1950-60, durant la qual perillà la producció…

Procedent del Teatre Independent, dirigí el grup Teatro Libre entre el 1975 i el 1980 Arribà al gran públic amb La estanquera de Vallecas 1981 i guanyà el Premio Nacional de teatre amb Bajarse al moro 1985 Ha conreat el teatre polític Trampa para pájaros , 1992, la comèdia Pares y nones , 1988 i la paròdia La sombra del Tenorio , 1994 També escriví i estrenà Yonquis y yanquis 2001 i Un hombre de suerte 2004 El 1998 publicà La escritura dramática Catedràtic de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, al juny del 2000 fou designat director de la Compañía Nacional…