Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del Mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat l’un al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York

Travessada per l’Udy i pel seu afluent Lopan’ i el subafluent Khàrkiv, que desemboquen en la mateixa ciutat és un centre important de construccions mecàniques tractors, màquines-eina, motors, equips de mines, etc i d’indústries química de pintures, farmacèutica i de plàstics, alimentària i lleugera Fundada al segle XVII i capital d’Ucraïna fins el 1934, és un centre cultural destacat universitat, institucions d’ensenyament superior, teatres i museus

El ministeri de cultura italià anuncia el descobriment d’un 'thermopolium', un establiment on se servia menjar, al jaciment arqueològic de Pompeia Les restes son remarcables per l’excepcional estat de conservació el color de les pintures del taulell està gairebé intacte, i en els envasos que es venien per a emportar hi ha encara restes de menjar Hi ha també restes humanes sepultades a conseqüència de l’erupció del 79dC

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

Deixeble de JReynolds, en fou un seguidor en l’art del retrat La seva estada a Roma 1777-80 li donà un important bagatge per a la realització de les seves pintures d’història, gairebé totes illustrant obres de WShakespeare, destinades a la Boydell’s Shakespeare Gallery de Londres Com a historiador de l’art publicà Life of Sir Joshua Reynolds 1813 i Life of Titien 1830, entre altres obres

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà

Després d’una etapa en què treballà a Barcelona, el 1724 era a Roma, on fou deixeble de JTrey El 1739 tornà temporalment a Barcelona, essent ja prestigiós Els anys 1750-56 tornava a ésser a Itàlia, i poc abans de morir fou nomenat gravador del Vaticà Féu retrats i figures religioses Reproduí les pintures trobades feia poc a Herculà en làmines, publicades en tres volums 1757-61

Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques

Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme