Resultats de la cerca
Es mostren 1731 resultats
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Sossís

L’agregat de Soassís, a l’antic terme de Claverol (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís , de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Senet de Barravés
Poble
Poble del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), a la vall de Barravés, al N del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet , que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet amb una potència de 12200 kW i una producció mitjana de 60905000 kWh la mateixa aigua és conduïda després cap a la central del Pont de Suert Constitueix una entitat municipal descentralitzada de Vilaller
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
pantà de Canelles
pantà de Canelles
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del municipi d’Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana (716 milions de m3).
A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh
Bratsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia, situada vora l’Angara.
Enllaça amb la conca d’Irkutsk mitjançant el ferrocarril Transsiberià Té un dels complexos hidroelèctrics més importants del món L' embassament de Bratsk 557 km de longitud 5 500 km 2 capacitat 180 000 milions de m 3 potència installada 4 500 milions kW producció 22 600 milions kWh a l’any es troba en funcionament des del 1961 És la base de proveïment d’energia i aigua de Sibèria
targeta
Electrònica i informàtica
Placa on hom munta i interconnecta els diversos components electrònics (resistències, circuits integrats, condensadors, etc) que constitueixen generalment una unitat funcional d’un sistema o dispositiu més gran.
La seva forma permet d’inserir-les i treure-les amb facilitat del dispositiu de què formen part, amb la qual cosa queden automàticament connectades o, respectivament, desconnectades del circuit general Aquest sistema modular facilita l’aïllament i detecció de les avaries, la substitució de les targetes amb un component malmès, l’ampliació de la potència o de la capacitat operativa del sistema, la incorporació de circuits de nou desenvolupament, etc
intermodulació
Modulació produïda entre dues ones complexes per efecte d’un transductor no lineal, en la qual es produeixen unes altres ones de freqüència igual a les sumes i diferències de les freqüències inicials, corresponents a les fonamentals i als harmònics.
És un fenomen usual en dispositius com ara amplificadors i mescladors, perquè les ones espúries apareixen dins la banda de pas, i és impossible, doncs, d’eliminar-les amb filtres Per a evitar la distorsió d’intermodulació hi ha dos recursos muntar un sistema linealitzador a la sortida del dispositiu afectat, o bé reduir la potència del senyal d’entrada amb un atenuador, a costa de perdre eficiència
Meiji-tennō
Història
Emperador del Japó (1867-1912), de nom personal Mutsuhito.
Succeí al seu pare, Kōmei Tennō Ajudat per homes capaços, fou un sobirà previsor i prudent Durant el seu regnat fou promulgada 1889 la constitució i tingueren lloc les guerres contra la Xina 1894-95 i contra Rússia 1904-05, que iniciaren l’expansió del Japó i el seu desenvolupament com a potència mundial Excellí també com a poeta El seu regnat dona nom a l’ època Meiji
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina