Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
els Muntells
Els arrossals formen gairebé un monocultiu a la zona deltaica (els Muntells, Montsià)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), situada al delta, al sector de la dreta del riu, al SE de Sant Jaume d’Enveja, al límit amb Amposta.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
marxa hemiplègica
Medicina
Marxa caracteritzada per la utilització dels músculs de la pelvis, fent que les cames descriguin un moviment de dalla.
És pròpia de les persones que han sofert una feridura
Riu de Santa Maria
Riu
Poble (1 010 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
erb
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, erecta, pubescent, sense circells, de 5 a 40 cm d’alt, amb fulles compostes, de 8 a 18 folíols linears, flors blanques, tenyides de vermell o porpra, i llegums de 3 a 4 llavors.
Pròpia de l’Europa meridional, era conreada per a farratge
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
palimfràsia
Psicologia
Trastorn de l’elocució caracteritzat per la repetició de la darrera síl·laba de les paraules i sovint de totes les síl·labes de cada paraula.
És pròpia del retard mental i de la demència precoç
Arthur Joachim von Oettingen
Música
Científic alemany.
Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to…
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
concentració de poders
Política
Acumulació de tots tres poders (legislatiu, executiu i judicial) en un poder únic.
És pròpia de règims totalitaris dictadures, feixisme i governs de militars