Resultats de la cerca

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el món de les…

Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés…

Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada 2012, Tanto…

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de filosofía…

Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids  i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i editor de la…

El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de recipients de…

Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’"…

Fill d’un militar republicà afusellat el 1937, s’exilià a França amb la seva família el 1939 Estudià arquitectura 1951-63 a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Professionalment, però, a partir del 1955, es dedicà a la moda amb el disseny de bosses, sabates i vestits El 1962 començà a treballar per a firmes com Balenciaga o Dior El 1963 fou premiat a la Biennal de París per una escultura habitable exposada al Museu d’Art Modern L’any 1966 presentà la seva primera collecció, que introduïa materials insòlits en els vestits com ara el paper, el plàstic i metalls diversos, i neix la…