Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger

M. Orfilia
© Fototeca.cat
Metge i químic.
Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que experimenta l’orina en…
Aaron Novick
Química
Químic nord-americà.
Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic
Karl Barry Sharpless

Karl Barry Sharpless
© The Scripps Research Institute
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Standford És professor de química a l’Institut Scripps de Recerca de La Jolla En un treball parallel al de les hidrogenacions asimètriques de WS Knowles i R Noyori, desenvolupà uns catalitzadors quirals per a reaccions d’oxidació En la reacció s’utilitza com a catalitzador un compost quiral de titani IV que permet l’epoxidació d’alcohols allílics amb una estereoselectivitat excellent També ha desenvolupat un procés catalític per a dihidroxilacions asimètriques Els seus treballs posaren les bases, l’any 2000, de l’anomenada química del clic , amb la…
William Standish Knowles
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi Nobel de…
Christian B. Anfinsen
Química
Químic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània i a la de Harvard, on es doctorà el 1943 Treballà a Copenhaguen com a investigador convidat al laboratori Carlsberg durant el curs 1939-40 i, més tard, l’any 1947 a l’Institut Nobel de Medicina d’Estocolm Fou professor de les universitats de Harvard i de Johns Hopkins i director del laboratori de fisiologia cellular i metabolisme en el National Institutes of Health L’any 1961 demostrà que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimàtica després de desnaturalitzar-se, la qual cosa li valgué, el 1972, el premi Nobel de química que compartí amb…
Richard Royce Schrock
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin
Robert H. Grubbs
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock
Roderick MacKinnon
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Tufts l’any 1986 Després de diverses estades postdoctorals a la Universitat de Brandeis i a la Harvard Medical School, el 1996 acceptà una plaça com a catedràtic i director del Laboratori de Neurobiologia Molecular i Biofísica de la Rockefeller University, càrrecs que comparteix actualment amb el d’investigador al Howard Hughes Medical Institute El 1998 sorprengué la comunitat científica en publicar la determinació de l’estructura espacial del canal pel qual els ions potassi travessen la membrana cellular Gràcies a aquest treball els científics poden…
Peter Agre
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina