Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
xarel·lo
Agronomia
Enologia
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.
La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
sisimbri
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, amb fulles d’enteres a pinnatisectes, amb flors blanques o grogues, en raïm, i amb fruits en síliqua.
simarubàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses de fulles generalment alternes i pinnaticompostes, de flors petites, regulars, bisexuals o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, en raïm, i de fruits diversos, sovint alats.
Consta d’aproximadament 200 espècies, pròpies de les regions càlides Són d’aquesta família l' ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara
bursera
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles sempre verdes, imparipinnades o simples i flors petites, generalment agrupades en raïm, originaris de l’Amèrica Central, especialment de Mèxic.
Bgummifera dóna una oleoresina elemí del Brasil Bpenicillata i Bglabrifolia , de Mèxic, donen l’oli de lináloe mexicà, emprat en perfumeria sabó, perfum, cosmètics i per a aromatitzar aliments i begudes
tisoretes
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les papaveràcies, de 10 a 20 cm d’alt, de rizoma tuberós, de fulles bipinnatisectes, de flors purpúries disposades en raïm terminal i de fruits capsulars.
Es troba a l’Europa humida
fonollada groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles linears, de flors grogues disposades en raïm espiciforme i de fruits en càpsula bilocular.
Creix en herbassars secs, en erms i en brolles
sargàs
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d’una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar).
Aquestes algues abunden a les mars tropicals
Dénia
Vista aèria de Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…
parkinsònia
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles bipinnades, amb el raquis curt i terminat en espina, amb pinnes amples i amb pínnules petites, de flors en raïm i de fruits lleguminosos.
És originari de l’Amèrica tropical i forneix una fusta de qualitat
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.