Resultats de la cerca

Dirigí la primera rebellió contra Espanya 1811 Més tard intervingué en la proclamació de la independència de l’Amèrica Central 1821 L’any 1823 presidí l’assemblea general constituent de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Es retirà de la política després de fundar el bisbat de San Salvador 1825, del qual fou el primer titular

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Cofundador del partit popular italià 1919 fou elegit diputat i ocupà la sotssecretaria d’indústria i comerç 1922-23, però es retirà de la política 1927 fins que començà la Segona Guerra Mundial Fou ministre d’indústria i comerç 1944-46 i president de la cambra de diputats 1948-55 i de la República italiana 1955-62

Considerat el millor saltador de la història, tingué una infantesa molt difícil Guanyà la medalla d’or en trampolí i en plataforma als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i novament als Jocs Olímpics de Seül del 1988 Fou cinc vegades campió del món Quan es retirà de la competició es dedicà al món de la dansa

Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Lloctinent general de València 1701-05, el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid en arribar aquestes a les portes de la ciutat, renuncià el càrrec La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705 Deixat en llibertat, es retirà a Madrid

Gendre de Nicèfor I , pertanyia a la noble família dels Rangabé El 811 succeí Estauraci amb l’ajut dels iconòlatres Aquest fet desagradà talment a l’exèrcit majoritàriament iconoclasta, que, derrotat Miquel a Adrianàpolis 813, es rebellà i proclamà emperador l’estrateg Lleó l’Armeni Miquel I abdicà i es retirà en un monestir a l’illa de Prótē

Fou tretze vegades campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 2006-09, salt de llargada 2007, 2008, 2009, salt de llargada en pista 2007, 2009 i 60 m en pista coberta 2007-10 Fou internacional amb la selecció espanyola en una Supercopa d’Europa 4 × 100 m Es retirà a vint-i-tres anys, per culpa d’una lesió